• septiembre

    3

    2017
  • 287
  • 0
Epilèpsia i síncopes

Epilèpsia i síncopes

Avui parlarem amb en David Pumarola dels atacs, epilèptics i síncopes en els nostres animals. Primer aprendrem a diferenciar cada cas, ja que un serà neurològic i l’altre cardiològic.

L’atac epilèptic té una causa neurològica, provoca convulsions, rigidesa muscular, l’animal pot plorar, defecar, orinar i sovint va acompanyat de tremolors. Sol durar uns 20-40 seg, a vegades 1 minut, però després desapareix i el gos es recupera, es díficil que el gos es mori d’un atac epilèptic, de fet pot tenir crisis repetides. Si l’animal entra en un estat constant d’atacs si que haurem d’anar d’urgències immediatament, ja que es podria tractar d’una meningitis o un vessament cerebral.

En el cas del síncope, l’origen de la patologia està en la cardiologia. Pot ser que la pressió sanguínia no arribi, falti rec sanguini al cervell, tingui una baixada de pressió, etc… . Veurem que el nostre gos pateix com un desmai, tot i que podem observar que defeca o orina, també.

Com hem de reaccionar? En el cas de l’epilèpsia i si mai ha tingut un atac, hem de pensar que en 30 segons no podem fer res. No hem de posar la mà a la seva boca, ja que ens poden mossegar i ells no es solen mossegar la llengua com passa amb els humans. Si els atacs persisteixen haurem de dur-lo al veterinari ràpidament. Si ha estat esporàdic, el durem igual però sense emergència, com si passa en el síncope. Els gossos que en solen patir, ja tenen receptada la medicació per part del seu veterinari. Es sol tractar de medicació via rectal, ja que és de ràpida absorció.

L’epilèpsia pot estar causada per moltes altres malalties. Quan ens arriba un gos amb un quadre epilèptic, hem de descartar via anàlisi, escàner i si és necessari, punció de líquid cefalorraquidi, que no hi hagi algun altre orígen. Quan no trobem que estigui associat a cap malaltia ho anomenarem epilèpsia ideopàtica: d’origen desconegut. Tots som susceptibles de patir un atac epilèptic. Aquest es produeix en individus que per motius que desconeixem són més sensibles a certs estímuls (llum forta, soroll, estrès…). Un grup de neurones del seu cervell van per lliure i davant d’un estímul X desancadenen una reacció expansiva, un espasme que provoca l’atac.

En el cas del síncope, el seu orígen, com bé hem dit, és cardiològic. Quan ja ha patit l’atac i l’animal ja es troba concient podem ajudar-lo amb una beguda isotònica però de seguida dur-lo al veterinari. Els problemes cardiològics poden causar una mort súbita. És per això que és tan important sapiguer quina és la causa. Un cop localitzada la patologia podrem aplicar una medicació i procurar-li un ritme de vida adient que li suposi una major esperança de vida.

© Copyright 2016 - Animalia Barcelona